Els nadons, abans de començar la seva etapa plenament comunicativa, s'expressa de forma involuntària amb els adults, mitjançant la manifestació reflexa d'estats emocionals interns, que l'adult rep en forma de demandes que descodifica i interpreta, ajustant-les a les necessitats dels infants. D'aquesta manera, l'infant comença a donar significat al seus actes, observa que davant d'un comportament concret, rep una resposta concreta, i això reforça les seves actuacions, plora quan té gana o se sent incòmode i somriu quan es troba a gust i satisfet, aquest somriure primer, encara no és un acte social, però suposa l'inici de la comunicació intencional per part l'infant.
En aquest intercanvi comunicatiu, el tacte pren un paper rellevant, doncs és a partir de la interacció existent entre infant i adult que es creen nexes afectius positius els quals afavoreixen el desenvolupament global de l'infant.
Els infants s'expressen a partir de les mirades, el gest i el tacte, aquests són els recursos que l'infant té al seu abast per comunicar-se i transmetre les seves necessitats, mitjançant aquestes expressions amb l'exterior, l'infant comença a conèixer-se i també a conèixer el món que l'envolta. En el moment que l'adult dóna significat a les expressions motores de l'infant, dotant-les de paraules i verbalitzant les seves accions, aquestes expressions prenen ple significat per a l'infant.
La funció de l'adult en aquesta etapa del desenvolupament, ha d'estar la de motivar a l'infant perquè tingui ganes de transmetre les seves interioritats, explorar les seves capacitats i relacionar-se amb el seu entorn, una actitud positiva, serà facilitadora de la transmissió de coneixement en la relació infant-adult. Verbalitzar totes les accions que aquest porti a terme per tal de dotar-les de significat, i fer servir un llenguatge positiu és clau pel correcte desenvolupament comunicatiu del nadó. S'ha d'establir una comunicació verbal i gestual que afavoreixi la interacció, fent servir el contacte pell a pell, i una entonació suau i agradable que transmeti calidesa, apropament, afecte, tranquilitat...
En la comunicació ha d'existir un feedback entre emissor i receptor, això inclou a nadons i adults, quant més quantitatiu i qualitatiu sigui aquest intercanvi comunicatiu, més moments de plaer i d'expressió donarem i rebrem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Cuánto me alegro de que pintes conmigo en blanco y negro graffitis en los muros del planeta y, si falta un color en mi paleta, regálemelo tú (J. Sabina)