El joc ens mou a aprendre, aprenem mitjançant el joc

El joc és l'activitat de la que més gaudeix l'infant, amb ell, explora totes les seves possibilitats i les del seu entorn, sense imposicions, de forma lliure i natural. Aquesta manifestació lúdica i espontània, es converteix en una eina pel desenvolupament integral de l'infant, tant important en el seu aprenentatge com les activitats dirigides i programades per educadors/es i pedagogs/es.

"L'infant ha de gaudir plenament de jocs i recreacions, els quals han d'estar orientats a les finalitats que persegueix l'educació; la societat i les autoritats públiques s'esforçaran a promoure la satisfacció d'aquest dret"
Article 7
Declaració dels Drets de l'infant 

Amb el joc, els infants desenvolupen funcions cognitives, motrius, afectives i socials, superant l'egocentrisme característic de la primera etapa infantil de la que ens parla Jean Piaget, al mateix temps que augmenta la seva creativitat i imaginació.

No cal dir que el nen/a gaudeix de l'activitat física, els agrada explorar des de ben petits, és la seva manera d'entendre el món i orientar-se en ell. A mida que creix, les capacitats motrius de l'infants milloren substancialment fruit del seu desenvolupament, i el joc evoluciona des de les formes més senzilles d'expressió, a d'altres més elaborades.

Els més menuts gaudeixen amb l'exploració, i observant les reaccions que provoquen a l'entorn amb la seva actuació sobre els objectes, moltes vegades es tracte d'accions repetitives de caire sensoriomotriu. L'infant percep les característiques dels objectes mitjançant els seus sentits. Quan el nen s'incorpora i pot mantenir-se assentat es recomanable posar al seu abast diferents objectes quotidians que pugui explorar, de 6 a 12 mesos podem preparar una "panera dels tresors", i quan són una mica més grans, entre el 12 i els 24 mesos, iniciar-los en el "joc heurístic". A Aquestes propostes els hi dedicaré una entrada en profunditat més endavant.

A partir dels 2 anys entra en joc, de forma progressiva, el simbolisme, la descentralització i el joc en grup. Els jocs en aquesta etapa estan caracteritzats per l'activitat física, l'incipient domini del seu cos permet a l'infant fer ús de les seves millorades capacitats motrius, gaudeix amb els jocs funcionals (aquells que afavoreixen el desenvolupament dels sentits, del moviment i de l'entorn) i progressivament aniran prenent rellevància els jocs de representació, els socials i els de regles, al final de l'etapa preoparacional.

Així doncs, val la pena dir, que joc i aprenentatge són elements que es compenetren, un instrument molt valuós per la creació saludable de la personalitat.

Com sempre dic; l'infant que juga esdevé un adult feliç.