Gestió tecnològica

L'arriba de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, les anomenades TIC, han creat un gran impacte sociocultural, ens ha modificat els hàbits de vida, els costums, i fins i tot, la transmissió de sabers. Aquesta nova manera de viure, no necessariament ha de ser un entrebanc entre la comunicació i els aprenentatges dels infants, ans al contrari, ho hem de rebre com una excel·lent forma d'abastar totes les possibilitats educatives que les tecnologies ens ofereixen.

En poc temps tot ha evolucionat de manera excepcional, en menys d'un segle hem passat de rentar la roba a mà, a comprar roba, menjar, mobles... Sense sortir de casa. En aquest interval de temps han irromput a les nostres vides els electrodomèstics, que van venir a fer-nos la vida més còmoda i confortable, la ràdio i la televisió, que ens informen i entretenen, noves maneres de desplaçar-nos... Cap d'elles ens qüestionem, perquè ho fem amb algunes de les TIC? doncs perquè, els propis adults que ens fem aquestes preguntes no fem un bon ús d'aquestes eines, ho veig quan pujo al tren cada dia, tots invisibles, tots aïllats, podria anar a treballar nua, i tan sols un parell de persones s'adonarien del meu atreviment, ho visc a casa, quatre suports amb el Clash of Clans, dies d'estiu sense sortir de davant de la X-box si no els hi dius res... 

Però hem de tenir en compte que, regulant les estones d'oci tecnològic, i ajudant a triar la millor programació, aquestes eines també poden convertir-se en unes aliades i un bon recurs educatiu.

Evidentment la ment s'adorm si la deixem en repòs moltes hores al dia, només rebent informació, sense fer cap esforç analític, però l'ús de vídeo jocs, per exemple, suposa un repte per als petits, jocs d'estratègia que requereixen fer servir tots els sentits per concentrar-se, i trobar les millors alternatives, en aquest punt, intervenen capacitats que es veuen estimulades per la tecnologia.

Els adults hem d'actuar com a reguladors d'aquest consum indiscriminat, establint nexes afectius amb els infants, compartint amb ells moments de qualitat, dotant-los de responsabilitat, però també ens he de saber els seus referents, i establir límits que ajudin a evitar l'aïllament i les conductes agressives. Per tant, hem de proporcionar moments rics en experiències, i afavorir uns ambients atractius i plens d'estímuls que convidi a crear, imaginar i jugar.

No crec que un nen que juga a jocs amb cert component violent, tinguin que ser necessàriament nens agressius en el futur, ni inmediat ni llunyà, si aquests infants tenen a casa uns patrons de comportament clars i estables, no tenen perquè reproduir conductes apreses als mitjans de comunicació o als jocs, per molt que els nens/es juguin mitjançant la imitació, és important que sàpiguen distingir entre realitat i ficció, i aquesta tasca és primerament dels progenitors.

Siguem crítics primer amb nosaltres mateixos per, d'aquesta manera, poder gestionar amb èxit les situacions que el present i el futur ens deparen. Ensenyem mitjançant l'exemple, permetem als nostres infants gaudir de les noves tecnologies i de tot el ventall de possibilitats que els ofereixen. En la meva opinió, les hem de veure com a possibilitadores d'aprenentatges i d'oci.

Penso que és tant important que els infants sàpiguen fer servir tots els recursos dels que disposen, com crear-ne de nous mitjançant les eines més bàsiques, i en aquesta tasca, pares i educadors esdevenen l'eix vertebrador de les seves futures competències.