A continuació us deixo l'ellaç a un article de la Doctora Carmen Jimenez Fernández, de la Universidad Nacional de Educación a Distancia, de la Revista de Educación, núm. 329, l'any 2002, on es parla d'escola inclusiva i Altes capacitats.
Algunes cites
"El movimiento hacia la inclusión o integración en un único sistema escolar del conjunto de la población afecta frontalmente a los más capaces por las siguientes razones fundamentalmente: • Es un grupo olvidado y que existe como grupo natural en todas las sociedades aunque socialmente se pueda negar o ignorar su existencia. • Es un grupo con necesidades educativas específicas o especiales que deben ser atendidas tempranamente en el marco escolar ordinario. • Es un grupo sin conciencia de su identidad, recursos y obhgadones dado que la escuela no contempla sus NEE. En consecuencia, al dejar en manos del contexto familiar y social la satisfacción de las mismas da un poder notable a las condiciones sociales de partida. • Existen superdotados en todos los grupos sociales pero no tienen igualdad de oportunidades para florecer. De ahí la importancia, de que la escuela y especialmente la sostenida con fondos públicos, los apoye adecuadamente pues la capacidad no florece en cualesquiera condiciones. • Alta capacidad y éxito escolar y social no guardan una relación de causalidad. Hay fracasados escolares y sociales entre los más capaces y alumnos muy capaces condenados a la mediocridad. • Toda sociedad evolucionada precisa cultivar la diversidad de talentos para mantener y conquistar cuotas de bienestar y de libertad."
"Sin el desarrollo previo de los recursos personales y sociales, cualquier itinerario puede ser un fracaso para el alumno capaz."
" Los superdotados que fracasan desarrollan una autoestima extremadamente baja, no confían en sus capacidades y control personal, pierden la ilusión por la escuela y como mecanismo de defensa, desarrollan actitudes de conformismo extremo o de dominación excesiva. El fracaso se gesta lentamente antes de declararse con rotundidad y va acompañado de conductas sintomáticas como aburrimiento, falsa fatiga, problemas de conducta, rendimiento errático, inseguridad personal y emocional"
Més aportacions
I una ponència de Pere Pujolàs i Maset. Profesor titulat de la Facultat d'Educació a la Universitat de Vic, on parla d'inclusió escolar i estratègies per fer-la possible , on diu coses com; "alumnes diferents", "persones amb discapacitats", i "alumnes corrents", termes què, personalment, em sonen més a etiquetatge que a inclusió, i on no es parla de l'alumnat amb altes capacitats. Amb tot i això, la ponència és força interessant, us animo a llegir-la.
~Tots iguals, tots diferents~
El conte que posaré a continuació, ens explica la història de quadrat, què vol jugar amb el seus amics els rodons, el problema arriba quan vol accedir a la casa gran dels rodons i no pot perquè la porta és rodona, està adaptada als membres que l'habiten, llavors, els rodons es plantegen com canviar l'aparença de quadrat perquè pugui passar per la porta... Però, realment cal canviar a quadrat?
Reflexió
Aquest conte ens fa veure d'una manera molt gràfica i entenedora els efectes de la diversitat i les mesures més adients per superar els entrebancs.
Quan un nou membre accedeix a un grup i, degut a les seves característiques personals (socials, físiques o psicològiques), mostra diferències evidents o no, amb la resta dels membres, hi ha tot un seguit de necessitats que s'inclouen, de cop i volta, a un ambient que abans no les havia de tenir en compte atès què les característiques dels membres de la comunitat no ho requerien.
En aquest cas, «quadrat» simbolitza un infant amb unes característiques físiques diferents a la resta dels seus companys i, el que se'ns planteja és qui ha de fer l'esforç per canviar, l'infant? Evidentment no, al conte veiem, després de tot un seguit de reflexions, que és la porta qui s'ha modifica per adaptar-se a «quadrat», així, el model d'escola comprensiva té en compte la diversitat dels infants i les seves necessitats educatives també especials, i com el conte, s'adapta a l'alumnat amb NEE oferint-los una educació comuna i individualitzada, que evita la segregació i aposta per la integració.
Per quatre cantonades de no res
Amb la col·laboració especial dels meus fills
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Cuánto me alegro de que pintes conmigo en blanco y negro graffitis en los muros del planeta y, si falta un color en mi paleta, regálemelo tú (J. Sabina)