Però el cent existeix L’infant és fet de cent. L’infant té cent llengües cent mans cent pensaments cent maneres de pensar de jugar i de parlar cent, sempre cent maneres d’escoltar de sorprendre, d’estimar cent alegries per cantar i comprendre cent maneres de descobrir cent maneres d’inventar cent maneres de somiar. L’infant té cent llengües (i encara cent, i cent, i cent) però li’n roben noranta-nou. L’escola i la cultura li separen el cap del cos. Li diuen: de pensar sense mans de fer sense cap d’escoltar i de no parlar de comprendre sense joia d’estimar i sorprendre’s només per Pasqua i per Nadal. Li diuen: de descobrir el món que ja existeix i de cent li’n roben noranta-nou. Li diuen que el joc i la feina, la realitat i la fantasia, la ciència i la imaginació, el cel i la terra, la raó i els somnis, són coses que no van plegades. Li diuen en definitiva que el cent no existeix. L’infant diu: Però el cent existeix.
Loris Malaguzzi (2005). Els cent llenguatges dels infants. Barcelona: Ed. Octaedro
Aquest poema reflecteix que no hem de limitar les capacitats expressives del infants, sinó que hem d'afavorir i motivar la seva capacitat per crear i innovar. Perquè els nens tenen cent, o mil, maneres d'exterioritzar el que senten, amb el cos, la paraula, el joc, el dibuix, la representació de qualsevol tipus... Posar a l'abast del infants elements i ambients estimulants perquè pugui desenvolupar la seva imaginació, i deixar fluir totes les potencialitats innates que posseeix amb totes les seves formes d'expressió. Segons aquestes imatges i aquest poema, no s'ha d'aturar ni limitar la creació de coneixement, els seus pensaments la espontània manifestació d'aquests, sinó potenciar les accions mitjançant la lliure creació i l'experimentació.
No podem perdre de vista que sense acció, no és possible el pensament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Cuánto me alegro de que pintes conmigo en blanco y negro graffitis en los muros del planeta y, si falta un color en mi paleta, regálemelo tú (J. Sabina)