Des de ben petits, he animat als meus fills a expressar les seves emocions, a compartir-les i no avergonyir-se de cap d'elles. Mitjançant l'exemple i l'exteriorització de les meves pròpies emocions, fent-los saber que també ploro, què sóc vulnerable a parts iguals que immensament feliç.
Destaco aquelles petites coses de la vida que em fan estar contenta, coses tant petites que a vegades sens poden passar per sobre, com per exemple, com em fa de feliç anar una tarda de pícnic amb ells per berenar a la sortida de l'escola; d'aquesta manera verbalitzo i dono significat als meus estats emocionals, ajustant-los a situacions concretes. D'altres, els manifesto com m'entristeix haver d'insistir al llarg de dues hores a que es vagin a dutxar, sobretot pensant que és un acció que per molt que ajornin en el temps hauran d'acabar per fer.
Aquesta manera de fer, ajuda als infants a interioritzar de forma significativa els seus estats emocionals, i contribuïm a la seva identificació mitjançant el reflex de les pròpies emocions en els altres. D'aquesta manera, mica en mica, l'infant podrà tenir un ampli bagatge de situacions que l'ajudin a reconèixer, controlar i gestionar les seves expressions comunicatives, i dotar-les de significat, assignant-lis un nom.
Personalment practico l'escolta activa, i faig servir aquest tipus d'interacció, i els meus fills, exterioritzen les seves emocions des de molt petits, ajustant-les a situacions concretes, em fan partícip d'elles, d'aquesta manera s'alliberen de sentiments de culpabilitat, quan es tracta d'una emoció negativa, i comparteixen la seva felicitat en plenitud quan estan contents.
Si com adults som capaços d'identificar les nostres emocions, fer partícips als infants d'elles, preguntar-los com se senten d'avant determinades circumstàncies, sense jutjar les seves respostes, des del respecte, fent-los sentir que el seu món ens importa i que valorem els seus sentiments i emocions, en la meva opinió l'infant creixerà sentint-se un a persona valuosa, respectada i estimada, es a dir, una persona emocionalment saludable, sentint-se lliure per expressar de forma espontània les seves emocions. S'ha de convidar al diàleg i treballar, l'estima, la valoració i la confiança.
Existeixen també, molts recursos didàctics que fan de suport a famílies i educadors/es; com ara la utilització de contes o curtmetratges, per animar a l'infant, mitjançant l'empatia amb els personatges, a la descoberta de noves formes de relacionar-se, sentir, pensar i fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Cuánto me alegro de que pintes conmigo en blanco y negro graffitis en los muros del planeta y, si falta un color en mi paleta, regálemelo tú (J. Sabina)