Com a éssers racionals que som, hem d'aprendre a no jutjar els sentiments de ràbia o frustració dels infants però, sí hem de saber donar-los estratègies per gestionar i canalitzar de manera positiva aquestes explosions d'emocions negatives.
L'adult té la missió d'acompanyar a l'infant en el seu desenvolupament integral, aquest inclou el creixement emocional.
Quan un infant tradueix les seves emocions en agressivitat com a via d'alliberament, no és al meu parer l'infant qui està fallant en la manera de comunicar-se, sinó l'adult i la societat en general, en tant que, els infants no tenen al seu abast, sinó és què se les ensenyem, les estratègies per gestionar conflictes, i fan servir la impulsivitat motora davant la impotència i la frustració d'una experiència que els ha resultat desagradable.
Aquests tipus de situacions, es poden evitar si l'adult adopta una posició d'escolta activa davant les demandes de l'infant , per d'aquesta manera poder arribar a identificar que li està passant i ajudar-lo a que ell també pugui identificar la causa de la seva ira i en quin punt es troba. Em de ser capaços, com deia abans, de mostrar-nos comprensius i respectuosos amb els seus sentiments i les seves necessitats expressives, ja que, al cap i a la fi, esdevenen el reflex del seu jo intern.
En resum, els infants fan servir els mètodes que tenen al seu abast per transmetre les seves emocions, aquells que surten de manera innata com a resposta a un estat emocional, és aquí on la figura de l'adult pren un paper rellevant, atès que té al seu abast el deure i la responsabilitat de dotar als infants d'aprenentatges significatius que els siguin útils en la gestió i regulació de les emocions.
Si empatitzem amb els seus problemes i la manera que tenen d'entendre el món que els envolta estarem capacitats per dotar-los de les estratègies necessàries perquè puguin ser eficients en la transmissió de les seves necessitats emotives, proveint-los d'eines que puguin desenvolupar un efecte regulador, i d'aquesta manera, l'infant pugui posar distància entre el succés i les pròpies emocions, i puguin així controlar les seves accions i no veure's desbordats per aquestes. Només mitjançant un bon bagatge i un ampli ventall d'opcions alternatives, l'infant podrà ser un subjecte actiu competent en la gestió de les seves emocions i les expressions externes que d'elles en fa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Cuánto me alegro de que pintes conmigo en blanco y negro graffitis en los muros del planeta y, si falta un color en mi paleta, regálemelo tú (J. Sabina)