Des de la nostra posició d'adults i com agents socialitzadors dels nostres menuts, hem de ser molt prudents amb els nostres comportaments, donat que seran una part molt important de les conductes que interioritzaran, i què posteriorment faran pròpies.
Si els nens i les nenes observen al seu entorn més immediat, al seu microsistema, conductes impròpies, reaccions violentes, agressivitat, falta d'afectivitat, menyspreu pels altres... Això es traduirà en una interpretació errònia de l'infant en la manera de comportar-se i relacionar-se al medi social, donat que assumirà les conductes apresses, mitjançant l'aprenentatge observacional o vicari, com a pròpies i les convertirà en els seus patrons de conducta posteriors per mitjà de la imitació.
La imitació és un element conductual que el nen porta a terme sobre tot a partir dels dos anys i mig, al denominat segons Wallon, període projectiu, moment en què els nadons reprodueixen conductes mitjançant la imitació, aquestes conductes són experiències viscudes que el nen ha interioritzat i que reprodueix després.
Hem d'educar als nostres infants en el respecte a la vida pròpia i aliena, evitant-los escenes agressives, ja que els nens repeteixen les conductes que observen als seus adults, bé sigui a casa, a la societat i, per descomptat als mitjans de comunicació.
Així ho va demostrar Albert Bandura amb el seu experiment Bobo Doll, on va concretar la gran influència que tenen sobre els infants els models socials de conducta.
La família és la principal institució socialitzadora, serà d'aquesta de qui l'infant aprendrà les normes, els valors i les conductes que després li serviran per relacionar-se amb d'altres agents socials. La transmissió d'uns bons hàbits per part d'aquesta facilitarà la posterior vida social de l'infant. Els pares s'han d'encarregar de garantir als seus fills un correcte desenvolupament, tenint cura de les seves necessitats físiques, cognitives i afectives, però també socials. Aquesta transmissió d'informació es dóna de forma verbal, però també de forma no verbal mitjançant els actes que els pares portem a terme a la nostra vida diària, hem de tenir en compte que som constantment observats pels nostres menuts i que els servim de patró de conducta.
En aquest punt els pares tenen una funció socioeducativa i l'ha d'exercir de la manera més competent possible, aportant democratització a la vida familiar, regulant i discriminant la informació que prové de l'exterior i que arriba als nostres fills a través de les noves tecnologies de la comunicació, la transmissió de valors socials, familiars i individuals i l'escala de valors pròpia de l'individu. També té la funció d'oferir seguretat a tots els membres de la unitat familiar, dotant als infants d'afectivitat i estima. Els pares han de fer un exercici de contenció del impulsos propis i també dels de l'infant, marcant límits i mantenint-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Cuánto me alegro de que pintes conmigo en blanco y negro graffitis en los muros del planeta y, si falta un color en mi paleta, regálemelo tú (J. Sabina)