Esteriotips

Malauradament la pròpia societat ens posa etiquetes que ens diferencien els uns del altres, nens i nenes, en comptes de persones.

Ens hem deixat fer creure que les nenes han de ser dolces i fràgils  i que han d'assumir el rol de mares i esposes, i què per tant, hauran de tenir molt més poder de comunicació i una predisposició afectiva molt més completa que la dels nens, donat que pel seu posterior paper en la societat és el que necessitaran. No així amb els nens, a qui se'l extirpa la tendresa i la sensibilitat, ja que en un futur s'espera d'ells que siguin els beneficiaris del rol de pares, d'homes protectors, empresaris agressius o treballadors actius. 

El fet que un noi sigui bo en qualsevol esport o una nena una magnífica oradora, no té només a veure amb la part biològica de cadascun d'ells, sinó pels aprenentatges adquirits.  Tot i així, si que hi ha una part biològica que ens fa especialment sensibles o amb una destresa innata que ens fa destacar en certs àmbits, esportius per exemple, i com a pares i educadors tenim la responsabilitat de fomentar les capacitats innates dels nens, atenent a les potencialitats personals de cada infant, amb models educatius no sexistes, més justos i igualitaris. 

Personalment no em tiro dels cabells perquè el meu fill es pinti un dia les ungles, sigui una persona sensible, assertiva i empàtica o perquè li agradi acompanyar-me i ajudar-me mentre cuino... Així com el fet que la meva filla decideixi anar sempre en xandall i no s'apropi a la cuina, Qui sóc jo per decidir el seu paper dins d'aquesta societat?