Fa un parell de dies vaig veure una conferència de Cristina Palacios, mare de Sara, una menor transsexual, la primera que va aconseguir que un jutge li concedís l'autorització per canviar el seu nom, així va ser com Hugo, va passar a ser Sara, una noia dintre d'un cos de noi.
Us convido a veure la conferència d'aquesta mare coratge, i us deixo una reflexió sobre el tema.
Vivim en societat, estem exposats a l'anàlisi, l'observació, la valoració, l'acceptació, el rebuig, la crítica... En general, el nostre entorn ens condiciona i pot fer trontollar les nostres aspiracions, els nostres sentiments i la nostra vàlua personal.
Molt sovint som víctimes dels tabús socials, la ignorància, la incomprensió, el desconeixement... I d'altres, som jutges a parts iguals. Això ens porta a la discriminació de determinats sectors de la societat, no estem preparats, tot i que cada vegada menys, a determinats canvis en les nostres estructures mentals.
Per un infant no poder expressar amb llibertat la seva identitat sexual, donat que sent una contradicció entre aquesta i els genitals que li han sigut donats genèticament, és una situació traumàtica que repercutirà en la seva qualitat de vida i la seva salut psicològica present i futura.
En tant que, basen la construcció de la seva identitat sexual en el sexe oposat, tendiran a sentir-se confusos, angoixats, incompresos i exclosos socialment. La primera batalla que haurà de lliurar l'infant és amb ell mateix i, serà la primera de les moltes que vindran a continuació.
Una vegada l'infant defineix la seva identitat i té clar que està dintre d'un cos que no li pertany, manifestarà conductes pròpies dels rols de la figura amb la qual s'identifica. Pel seu entorn immediat, aquest comportament irregular passarà de ser un fet aïllat o una conducta anecdòtica, a una realitat a la qual hauran d'enfrontar-se en el moment en que el nen reafirmi la seva identitat sexual.
Davant d'aquesta nova situació els pares viuen un conflicte emocional que passarà per diferents fases i què inclourà els seus propis prejudicis, aquestes són, la sorpresa, la incredulitat, la negació, la tristor i l'angoixa entre d'altres, fins, en el millor dels casos, arribar a l'acceptació. A partir d'aquest moment, pares i infants, hauran de fer front a una societat que en general els avaluarà des de la ignorància, la incomprensió, la discriminació... És la por a allò desconegut la que accentua els tabús socials que determinen el comportament de les persones. El suport dels seus agents d'afecció, pares i família, serà per al nen un pilar on recolzar-se que li donarà l'empenta per continuar endavant.
Des de l'àmbit escolar s'ha d'afavorir la inserció d'aquests nens i nenes en la societat de la manera més coherent possible , de forma positiva i tolerant. El canvi del pensament de les societats futures s'inicia a les aules, per aquest motiu s'ha d'educar en la pluralitat, donant més importància a les persones com a éssers globals, treballar la intervenció sociocomunitària, la coeducació, l'afecció i el respecte per tots els membres de la societat sense discriminació per raó de sexe, aparença o pensament.
"El sexo no surge de lo que tenemos entre las piernas,
sino de lo que tenemos entre las orejas" (José R. sexòleg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Cuánto me alegro de que pintes conmigo en blanco y negro graffitis en los muros del planeta y, si falta un color en mi paleta, regálemelo tú (J. Sabina)