Sense classes

Les vacances d'hivern són, al meu parer, un bon moment per enfortir els lligams familiars, i  restablir les normes de convivència; moltes vegades en desús al llarg de l'època escolar, sobretot, atenent que la família gaudeix de poques estones de relacions intrafamiliars.

El ritme frenètic del nostre dia a dia, ens fa allunyar-nos de les necessitats dels nostres fills i filles, atès que prioritzem moltes vegades els horaris i las responsabilitats pròpies de la llar per sobre dels interessos dels nostres infants.

Ens llevem corrent, per esmorzar corrent, per sortir a còrrer cap a l'escola per tal de no arribar amb la porta tancada... I el que hauria de ser un dels millors moments del dia, el que ens ajudarà a fer front a tota la jornada, es converteix en un moment tens, que res té a veure amb els idearis dels spots de televisió.

En èpoques de vacances hem d'aprofitar per reprendre els bons hàbits, una bona convivència familiar ajudarà al benestar de tots els seus membres. La família és la principal institució socialitzadora dels infants, per aquest motiu, com a pares/mares/tutors, tenim la obligació d'oferir-los un ambient sa, segur i feliç, això però no implica la absència de normes, ans al contrari, s'han d'establir límits i normes de convivència per tal de garantir el bon funcionament de l'engranatge de la família, afavorint petit gestos que faran créixer la unió familiar.

• Hem de partir de la base que una bona convivència ha de basar-se en el RESPECTE mutu
• Dedicar-se temps de qualitat, riure junts a més de ser molt saludable és una bona teràpia per relaxar l'ambient ;)
• Fer escapades, una sortida a temps ajuda a renovar els ànims. No cal anar molt lluny, a vegades un passeig per les rodalies de casa és suficient, això si, es molt important que la totalitat dels membres estiguin d'acord d'anar-hi i a on anar
• Compartir les rutines diàries millorarà la convivència, i les convertirà en activitats molt més plaents si les fem tots junts, d'aquesta manera, a més, repartim les feines. 
• Recordar als infants les seves obligacions i fer-les complir, tenir-ne els ajudarà a ser responsables en el futur.
• Saber dir NO, posar límits és necessari pel bon desenvolupament emocional de l'infant. A la vida no ho podran tenir tot, i és important que ho aprenguin, que valorin els aspectes que envolten la negació per poder-la comprendre encara que no la comparteixin. Exercir de pares/mares. 
• Dialogar, parlar molt, de com ens sentim davant les situacions que ens agraden o ens molesten, d'aquesta manera farem partícips a les persones que tenim al nostre voltant dels nostres estats emocionals, i animar-los a expressar les seves emocions des de l'exemple.
• Digueu-vos quan us estimeu, toqueu-vos, feu-vos petons... A vegades es tendeix a pensar que no és necessari fer demostracions d'afecte, però és tan necessari com recomanable. És important no només saber-se estimat, sinó també sentir-se. Tenir consciència que tots els membres s'estimen proporciona als infants seguretat.
• Cada fill és un ésser únic i valuós, feu-li saber sempre. 
• La comunicació és l'arma més poderosa per arribar a conèixer i entendre les necessitats dels vostres fills. Feu-la servir.
• Un fill no té mai prou d'afecte, i aquest, no es una moneda de canvi, doteu als vostres fills d'estima, serà el que més recordin de vosaltres i, els ajudareu a créixer segurs de si mateixos i per lo tant,es convertiran en persones felices que creixeran sense complexes, capaces d'enfrontar-se al món donat que seran conscients que mai estaran sols, passi el que passi.
• No exigiu als vostres fills tasques o fites per sobre de les seves possibilitats o els fareu individus insegurs i emocionalment inestables, donat que sempre tindran un fort nivell de frustració quan no puguin arribar a conquerir allò marcat. Hem d'entendre que tots tenim les nostres limitacions i madurem a un ritme propi, no tingueu pressa per que creixin, deixeu que siguin ells els que marquin el tempo del seu desenvolupament.