S'educa a casa i s'aprèn a l'escola?

S'educa a casa i s'aprèn a l'escola? educar i ensenyar, són funcions diferenciades? a partir de les preguntes que planteja al seu article l'Eva Bailén, al periòdic El País amb data 17 de febrer de 2017, veurem l'enfocament que donen a aquestes qüestions dos teories constructivistes però amb trets diferenciats entre elles, l'epistemologia genètica de Jean Piaget i la teoria sociocultural de Vigotsky.

PIAGET

Des del besant de la epistemologia genètica, Jean Piaget, fa una orientació del desenvolupament on considera que el desenvolupament s'anteposa a l'aprenentatge, sent un procés necessari que es porta a terme tant si hi ha influència externa com si no. D'aquesta premissa s'extreu que la incidència en el desenvolupament de l'infant per part de l'escola és mínima, atès que li atribueix factors endògens marcats per etapes clarament diferenciades, on l'infant mitjançant l'acció és el protagonista del seu aprenentatge.

A partir d'un sistema d'assimilació i acomodació, l'infant va estructurant el seu pensament i ampliant la seva xarxa cognoscitiva, es produeix així un intercanvi d'informació amb el medi que li permet anar-se adaptant a les noves situacions, creant un pensament cada vegada més elaborat i per lo tant, creant intel·ligència. 

L'assimilació correspon a una fase cognitiva on l'infant afegeix al seus esquemes mentals previs informació i la dota d'un significat nou, a mida que l'infant repeteix una acció els nous significats comencen a prendre forma dins la seva estructura ampliant i perfeccionant el coneixement sobre un objecte, el medi o una situació, arriba doncs a acomodar aquest nous coneixements dins la seva estructura mental, perfeccionant tot l'entramat neuronal.

Així, el coneixement que tenim de les coses vindria donat per la interacció que el subjecte té amb el medi, de l'exploració i les experiències que aquest ens proporciona.

Tant és això que no ens podem avançar ensenyant a un infant un aprenentatge abans no hagi arribat al seu estadi maduratiu, atès que per incorporar nova informació, l'infant haurà de tenir uns coneixements previs. Els nens i les nenes han de tocar i sentir, és a dir, relacionar-se perceptivament amb l'entorn per poder comprendre'l i adquirir mica en mica un ampli coneixement de tos el que l'envolta, primer amb moviments i després amb la parla, aquesta interpretació donarà pas a la funció simbòlica que obrirà les portes a un gran ventall de possibilitats.

" Yo no mando a mis hijos al colegio solo a aprender, como si fuesen recipientes vacíos a los que hay que llenar de contenidos" (Bailen, 2017) penso que aquesta frase de l'article del Pais il·lustra molt bé l'enfocament construccionista, atès què en paraules del propi Piaget "El coneixement procedeix de l'acció exercida sobre els objectes" (documental Piaget explica su teoria).

Vigotsky

Segons la teoria sociocultural de Vigotsky, s'ajusta més a l'article, donat la influència de l'entorn social, cultural i històric en l'infant i el seu desenvolupament. Així entendríem que família i escola ajuden a l'infant a crear pensament nou, a ampliar i entendre el món que l'envolta.

L'infant en la seva interacció directa i activa amb el medi, crea noves zones de desenvolupament pròxim, (ZDP) és en aquesta zona on rau la influència dels educadors, ja que és on es produeix la transformació (referint-me a educador com la persona transmet coneixement) a partir del nivell de desenvolupament real (NDR) de l'infant (és a dir, el coneixement que té, allò que ja sap fer per si mateix) es pot actuar (ZDP) perquè arribi al seu nivell de desenvolupament potencial (NDP)(allò que pot arribar a fer amb l'ajuda d'un altre) . A diferència de Piaget, Vigotsky entén l'aprenentatge com un factor exogen que el nen adquireix de fora cap a dins, regulació intermental, i que aflora una vegada interioritzat, regulació intramental. És amb la influència i la interacció amb els altres que l'infant va ampliant la seva xarxa cognitiva. 

Segons Vigotsky, educació i desenvolupament són processos interrelacionats, entén el desenvolupament com un procés mediat (mitjançant el que anomena 'signes')on l'educació té un paper determinant. Així doncs com conclou l'article d' El Pais " Casi todos los niños viven con una familia y pasan por una escuela, así que es en los dos lugares, en el hogar y en el colegio, donde se producirá el mayor impacto en su educación." (Bailen, 2017)

Extrec d'això que perquè es produeixi un òptim desenvolupament de les funcions psicològiques superiors, cal que hi hagi una intencionalitat en l'acció educativa, dit d'una altra manera, l'educació és el motor del desenvolupament.

Conclusió

La psicologia del desenvolupament marca un abans i un després en la manera d'educar, ja que gràcies a les diferents aportacions teòriques s'ha pogut anar millorant l'acció educativa, adaptant els tempos al moment maduratiu en el que es troba l'infant en el moment d'assolir nous reptes. Permet afavorir una bona planificació que ens permeti extreure totes les potencialitats dels infants, Cal remarcar que les darreres aportacions donen una importància capdal al fet que l'infant sigui un subjecte actiu dintre del seu aprenentatge, en comptes d'un agent passiu que es limiti a imitar accions sense interioritzar el seu significat. 

La família esdevé el primer contacte de l'infant amb la vida, i constitueix la primera institució socialitzadora; serà d'aquesta de la que l'infant aprendrà les primeres normes, els valors i les conductes que després li serviran per relacionar-se amb els altres. 

Mitjançant l'observació i la interacció els infants interioritzen gran part de la informació que reben de l'entorn. Els educadors han de procurar garantir amb el seu comportament i aportacions l'òptim desenvolupament integral dels infants. En aquesta important tasca, família i escola han d'anar de la mà. 

Bibliografia i webgrafia. Material consultat

• Bailén, Eva. 2017. "¿Se educa en casa y se aprende en la escuela?", Article diari EL PAIS 

• Gil Fernandez, Mª Angeles. Coordinació. (2010) Primera edició. Serveis socioculturals i a la comunitat CFGS.EDI.M06/0.10 - Educació infantil. Departament d'Ensenyament. Material docent IOC 

• Mira Mestres, Mariana. Onrubia Goñil, Javier. Edició 2017 Mòdul 2. Desenvolupament personal i educació. Material docent de la UOC. Psicologia del desenvolupament I. 

• Paradigmes teòrics. Continguts i recursos aula 4. UOC Graella de consulta

• Perinat, Adolf. Edició 2017 Mòdul 1. Història i teoria del desenvolupament. Material docent de la UOC. Psicologia del desenvolupament I. 

Webgrafia

• Documental "Piaget explica su teoria". Filmació realitzada por la Universitat de Yale l'any 1977 a Suiza. Enllaç