Desenvolupament psicobiològic-perceptiu

La criança dels fills suposa endinsar-se en un camí tan meravellós com desconegut, des del mateix moment en que es produeix la concepció els pares experimenten tot un ventall de sentiments i emocions contradictoris, signes inequívocs de que ja es comença a perfilar un canvi en la manera de viure, actuar i sentir de la parella. 

Però la transformació més excepcional l'experimentarà el fetus en tot el seu procés evolutiu qui, des de la seva fase germinal i fins al moment del seu naixement, travessarà per una gran multitud de canvis físics, biològics i neuronals que aniran perfeccionant tota una xarxa cognoscitiva i motriu que arribarà al seu grau més alt de perfecció a l'edat adulta. Tot això succeeix de la manera més íntima, aliè a les mirades i, abrigat pel cos de la mare que el protegeix i l'alimenta. 

D'ençà que es produeix la fecundació, l'òvul, amb la càrrega genètica del pare i de la mare, comença una llarga i ràpida transformació que el portarà fins a la vida, un viatge emocionant que conclourà en el moment del naixement. Però més enllà d'observar els canvis del futur nadó i de la mare, a l'etapa prenatal és important conèixer el desenvolupament que experimenta el fetus i quines són les cures que necessita, ja des de l'úter. 

Al llarg dels nou mesos que està al ventre matern, el fetus s'alimenta de la mare, rep tots els nutrients necessaris per a sobreviure mitjançant l'acoblament placenta-cordó umbilical, però és important remarcar que aquest sistema d'intercanvi de nutrients, no discrimina entre les substàncies necessàries pel bon desenvolupament embrionari de les que no ho són, és per això que és summament important que la mare porti una alimentació adequada i lliure de tòxics. Així mateix, cal evitar episodis d'estrès, atès que aquests estats d'ansietat també afecten al sistema neuronal del fetus. 

Dins del ventre, el futur nadó experimenta sensacions perceptives, el sentit de la oïda apareix a partir dels sis mesos de gestació, i és un dels més desenvolupats, hi ha estudis que demostren que els bebès en néixer ja tenen predilecció per la veu de la mare, ja que el fetus escolta dins de l'úter no tan sols sorolls interns, sinó també sorolls externs, inclosa la parla (Lecanuet, 1998). Per aquest motiu és important parlar al fetus, perquè estimulem la percepció auditiva, a banda de transmetre emocions mitjançant el to i el timbre de la nostra veu.

A banda del sentit de l'oïda, hi ha tot un seguit d'estructures que ja treballen a la fase prenatal on comença una expansió sensorioperceptiva (tacte, olfacte i gust) gràcies a la maduració nerviosa. Al voltant de les 9 setmanes de gestació apareixerà el moviment, aquest té un paper molt rellevant en el desenvolupament perceptiumotor i en l'emergència de la conducta (Perinat 2017). Els primers moviments seran reflexos, innats i involuntaris, resposta a estímuls intrauterins o extrauterins. Són actes reflexos el moviment de prensió o succió, que conserven fins pocs mesos després de l'etapa neonatal i que desapareixen a mesura que l'infant madura, posteriorment, mica en mica, l'infant va adquirint un domini dels seus moviment més especialitzat, seran els moviments voluntaris, aquests ja necessiten d'una representació prèvia i un control perceptiumotor, com ara el fet de posar-se una cullera a la boca, al voltant dels nou mesos. Posteriorment a aquests moviments i en una fase més avançada del desenvolupament apareixen els moviments automàtics que són aquells que havent sigut primerament moviments voluntaris, en convertir-se en actes repetitius s'automatitzen i ja no necessiten de la representació mental per portar-los a terme, són per exemple el fet de caminar, al voltant de l'any. 

El nounat és molt sensible perceptivament, rep tots els estímuls de l'entorn, discrimina alguns aspectes i selecciona els que més l'atrauen. Segons Brazelton, el nounat ja mostra una forma molt primerenca de comunicació mitjançant intercanvis amb la mirada i la cara, tant és així que durant els primers mesos de vida el nadó, es se sent atret pels gestos i les expressions facials, en aquest sentit, la mirada és una gran transmissora d'emocions, una important eina comunicativa, tot i que la seva agudesa visual és encara reduïda per fixar-se en detalls. 

Com ja hem dit, les capacitats perceptives dels nadons estan contínuament perfeccionant el seu bagatge, ja que els ajudarà a relacionar-se i entendre l'entorn, ja que mitjançant la percepció dotem de significació els estímuls que rebem de l'exterior, en altres paraules, "la percepció ens serveix per actuar davant el món". 

Al començament de la seva vida el nadó adquireix els fonaments del seu desenvolupament perceptiu. En el camp de la visió, hi ha estudis que demostren que l'infant ja des del primer mes tenen una percepció de la profunditat que s'anirà perfeccionant cap als cinc mesos amb l'adquisició de la disparitat binocular, d'aquesta manera seran capaços de discriminar que un objecte manté la forma i la mida independentment de la seva situació espacial. Mitjançant la percepció hàptica podran corroborar aquestes qualitats mitjançant el tacte, al quatre mesos ja poden discernir la mida dels objecte i, a l'edat d'un any, quan la seva estructura motora li permet alliberar les mans, comença l'especialització en el reconeixement dels objectes. 

A mesura que adquireixen noves destreses perceptives, motores, cognitives i socials els infants perfeccionen la seva activitat i la seva manera de relacionar-se amb el món. A partir dels dos any i mig el llenguatge i simbolisme prenen un paper rellevant en la manera en que els nens i les nenes perceben, entenen i interpreten el seu entorn.