El primer mitjà de comunicació infant-adult a través del qual hi ha un intercanvi d'informació, és mitjançant del diàleg tònic, aquest correspon al to muscular i no a la paraula, comença així la comunicació preverbal que s'implementarà en el moment en que l'infant emet sons i somriures de manera no intencional, això passa durant els primers mesos de vida i, és a mesura que l'adult respon a aquestes manifestacions de plaer o desplaer que l'infant va dotant de significat les seves expressions, convertint-se en una forma de comunicació eficaç. Així ho veiem en el vídeo «así hablan los bebés», on s'il·lustren diferents situacions a les que el nadó reacciona de manera específica, aquestes reaccions són fruit de la repetició d'accions a uns estímuls concrets que han tingut alguna mena de resposta per part de l'adult. A mida que l'infant va adquirint més coneixement del medi, rep més estímuls i els seu sistema de desenvolupament es torna més especialitzat va apareixent la parla com a medi de comunicació, i els crits, els plors i els somriures deixen de ser un reclam d'atenció de l'infant cap els adults, perquè ja tindrà el llenguatge per a donar-los-hi informació que, mica en mica, no caldrà desxifrar.
L'etapa preverbal comprèn des de els 0 fins els 12 mesos, període en que l'infant emet un munt de sons que es tradueixen en d'exercicis fonètics que es van especialitzant, des dels plors, crits, balbotejos, vocalitzacions... Fins arribar a l'etapa lingüística. El balboteig que veiem als vídeos no s'inicia fins passats els 4 mesos. Aquestes primeres reaccions, no tenen en el seu inici cap intencionalitat comunicativa, és mitjançant les interpretacions dels adults en fan d'aquestes que s'estableix un diàleg, és gràcies a aquesta acció conjunta que aquestes conductes es van repetint, l'infant associa fets estretament relacionats, i així, el plor es converteix en una demanda de cures i atenció de l'infant envers l'adult, fins a crear un patró d'actuació; comença la comunicació.
En aquest vídeo veiem a un pare entregat a la possibilitat que el seu nadó repeteixi les unitats lingüístiques «pa pa pa», seqüències de sons que haurà expressat de manera aleatòria i involuntària, però que l'adult en la seva necessitat de rebre un reconeixement per part del nadó ha dotat de significat, encara que no ho tenen en el seu inici. No obstant, amb la repetició d'aquests fonemes per part del pare i, els estímuls positius que rep d'aquest amb la seva manifestació d'alegria i satisfacció, fent-li manyagueries i entonacions de veu que denoten felicitat, l'infant rep el missatge que aquest so té conseqüències positives al seu entorn, i per tant, practicarà per aconseguir repetir al resposta obtinguda, especialitzant-se fonatoriament i posteriorment donant-li el significat que ara no en té per a ell.
En tot aquest procés el vessant afectiu, i particularment el vincle mare-nadó, és molt important, ja que abans de començar la seva etapa plenament comunicativa l'infant s'expressa mitjançant la manifestació reflexa d'estats emocionals interns, que l'adult rep en forma de demandes que descodifica i interpreta, ajustant-les a les necessitats dels infants. D'aquesta manera, l'infant comença a donar significat al seus actes, observa que davant d'un comportament concret, rep una resposta concreta, i això reforça les seves actuacions, plora quan té gana o se sent incòmode i somriu quan es troba a gust i satisfet, aquest somriure primer encara no és un acte social, però suposa l'inici de la comunicació intencional per part l'infant. Aquesta capacitat per intercanviar estats mentals se li anomena intersubjectivitat i pren un paper rellevant en el desenvolupament comunicatiu, impulsat per l'estat afectiu de la mare i dels adults que en tenen cura del nadó, doncs els moments de cura i alimentació compleixen una funció comunicativa en el si mateix de l'acció.
En aquest intercanvi comunicatiu, el tacte pren un paper rellevant, doncs és a partir de la interacció existent entre infant i adult que es creen nexes afectius positius els quals afavoreixen el desenvolupament global de l'infant. Bowlby expressa d'una manera molt poètica aquesta vincle afectiu «Criatura i mare formen un sistema dual, semblant a dos cossos celestes en òrbita, que regula la proximitat/distància que hi ha entre totes dues persones» (Perinat, 2017) ja que l'infant, en condicions normals, sempre rep resposta per la persona que en té cura (generalment la mare) a totes les necessitats, veient reforçats els sentiment de seguretat, benestar i confiança.
Així, els nadons s'expressen a partir de les mirades, el gest i el tacte, aquests són els recursos que l'infant té d'inici al seu abast per comunicar-se i transmetre les seves necessitats, mitjançant aquestes expressions amb l'exterior, l'infant comença a conèixer-se i també a conèixer el món que l'envolta. Comença també el procés de socialització del nadó. Cal remarcar que en aquest procés la família constitueix el primer nínxol ecològicosocial (Perinat, 2017) i per tant, es converteix en el primer agent socialitzador del nadó, és en el nucli d'aquesta on l'infant adquirirà les primeres normes i valors que després l'ajudaran a conviure en societat.
La funció de l'adult en aquesta etapa del desenvolupament, ha d'estar la de motivar a l'infant perquè tingui ganes de transmetre les seves interioritats, explorar les seves capacitats i relacionar-se amb el seu entorn. Una actitud positiva, serà facilitadora de la transmissió de coneixement en la relació infant-adult. Verbalitzar totes les accions que aquest porti a terme per tal de dotar-les de significat, i fer servir un llenguatge positiu és clau pel correcte desenvolupament comunicatiu del nadó. S'ha d'establir una comunicació verbal i gestual que afavoreixi la interacció, fent servir el contacte pell a pell, i una entonació suau i agradable que transmeti calidesa, apropament, afecte, tranquil·litat... En la comunicació ha d'existir un feedback entre emissor i receptor, això inclou a nadons i adults, quant més quantitatiu i qualitatiu sigui aquest intercanvi comunicatiu, més moments de plaer i d'expressió donarem i rebrem.
Fonts consultades
Vídeos. Material proposat per a l'estudi de l'assignatura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Cuánto me alegro de que pintes conmigo en blanco y negro graffitis en los muros del planeta y, si falta un color en mi paleta, regálemelo tú (J. Sabina)