La nova generació d'infants són nadius digitals, nens i nenes que han crescut amb tota la tecnologia al seu abast i que la dominen amb una facilitat aclaparadora, inclús millor que alguns adults. Hem de ser conscients d'aquest fet i de la influència que la xarxa té en els nostres infants, així com del nou paradigma social que s'obre pas.
Si no tens jovent a casa, només cal parar atenció al carrer, l'escola, els transports públics... per escoltar noms com Vegetta 777 o Willyrex, entre d'altres, normalitzats a les converses dels més petits, es podria dir que contribueixen en la creació de xarxes de relacions interpersonals, de la mateixa manera que l'infant que no segueix aquesta tendència pot quedar exclòs/a del grup, aquest fet el portarà segurament a apropar-se a la finestra d'internet i esbrinar que és allò del que parlen els seus amics/gues amb tant d'interès. Són els Youtubers, els nous ídols dels nostres fills i filles, s'han convertit en un patró a imitar, un punt de referència pel jovent, són els superherois del segle XXI, joves que un dia van decidir posar-se davant d'una càmera i que ara acaparem les mirades tant del públic com de les empreses que han vist en aquest fenomen mediàtic un filó d'or per a publicitar-se. No és d'estranyar l'auge d'aquest fenomen que es tradueix en diners fàcils, projecció mediàtica, reconeixement social, i que a més requereix poca o cap formació, segons la temàtica del canal... Una transgressió a les normes i valors tradicionals imposades per la societat. Amb un format fresc, desenfadat, divertit i proper, han aconseguit captar l'atenció dels joves que s'apropen a ells d'inici, per descobrir recursos que els ajudin a superar els seus jocs preferits, però també moguts per la recerca de diversió virtual de la que altres iguals li han parlat o recomanat. Veiem doncs, com aquest fenomen té una marcada influència social.
Si fem una anàlisi des del camp de la psicologia del desenvolupament veurem com afecta al jovent aquest fenomen instaurat a la societat i que promet quedar-se tal i com es menciona a l'article ESTANYOL, E. (2017, Los niños quieren ser youtubers y blogueros. UOC enllaç, i per tant, convertir-se cada vegada més en instruments de mediació simiòtica, atès que contribuiran a la socialització afegint nous ordres de valors i/o modificant els existents.
Però, quin paper té aquesta nova realitat en la construcció de la identitat dels nostres infants, i en el seu desenvolupament sociafectiu? És innegable que no tots els imputs que reben els infants des d'aquest medi són beneficiosos, a la xarxa els més petits estan exposats a una gran varietat d'informació, algunes de les quals poden fer estralls en la seva manera de viure les relacions socials i/o en les seves descobertes sexuals. L'abús de paraules malsonants enfocades des d'una perspectiva còmica, poden portar als nens i nenes a normalitzar el seu ús en les converses diàries, així com l'exposició a gestos clarament sexuals que els poden portar a entendre la sexualitat des d'una perspectiva poc respectuosa i/o frívola.
Des de la segona infància i al llarg de la nostra vida, els individus estem en un procés continu de construcció d'identitat. Volem saber qui som i trobar un lloc al món social. En aquest procés els vincles que estableixen els joves i adolescents amb els amics i les influències que reben de l'entorn i els mitjans audiovisuals, en tant que agents socialitzadors, acompleixen un paper molt important en un moment en que els infants abracen cada vegada amb més força la seva independència, la seva visió crítica del món i l'emergència de la moral com a reguladora social. És important que els adults de referència acompanyin totes aquestes descobertes per contribuir a un òptim desenvolupament integral de l'infant, la família ha de regular l'ús i abús d'aquestes eines, així l'escola ha de treballar valors i normes i educar en intel·ligència emocional, ajudant en la construccció d'èssers empàtics i prosocials. Els mitjans de comunicació ha de contribuir en aquest sentit, regulant els continguts que exposen o garantint un accés adient segons l'edat del nen o la nena, atès que els infants veuen en els Youtubers un nou mirall on mirar-se. Lluny d'observar el futur amb una mirada crítica, hauríem d'aprofitar la incidència d'aquesta nova categoria social i impregnar aquestes pràctiques de valors que fomentin la convivència, la coeducació i el respecte per a tots i totes en pro de la construcció d'una societat futura millor.
Fonts consultades
Imatge
https://pixabay.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Cuánto me alegro de que pintes conmigo en blanco y negro graffitis en los muros del planeta y, si falta un color en mi paleta, regálemelo tú (J. Sabina)